CATALÀ SOCIALS

EXERCICIS SOBRE LES PROPIETATS DEL TEXT 1.Un dels documents que més sovint hem de redactar és la carta. A continuació teniu els elements d'una carta formal desordenats. Ordeneu-los: 1. data 2. dades emissor 3. dades destinatari 4. salutació 5. paragraf d'introducció 6. paragraf d'exposició 7.paragraf de conclusió 8.comiat  9.signatura 2.Aquesta carta ha estat escrita sense tenir en compte cap disposició formal. Torneu-la a escriure i situeu cada cosa al lloc adient.  23 de juny de 2008 Jaume Rodríguez Garcia Girona, 15 4t 2a 08004 Barcelona Casa de Cultura Balmes, 8-10, 08004 Barcelona Senyors,  Us escric per demanar-vos si heu trobat un estoig a la sala d'actes de la vostra entitat . Dimarts 19 de juny vaig assistir a la conferència sobre les cultures mediterrànies que es va fer en el vostre centre i crec que és possible que me l'hi descuidés. L'he buscat pertot arreu i no l'he trobat enlloc. L'

Stop a la violència de gènere. Tolerància zero 1. Tema de cada un dels poemes. 2. Fes-ne un resum. 3. Coneixes algun cas real? Explica'l. 4. Quin maltracte creus que és pitjor el físic o el psíquic? Per què? 1. -Primer poema: Maltracte psicològic. -Segon poema: Maltracte físic. 2. -L'agresor no deixa que la dona pensi, doni la seva opinió, i si ho fa la desmoralñitza, la fa sentir inferior.... - L'agressor colpetja a la víctima. 3. Gaire bé cada día surten casos nous de violència de gènere, la mare d' un amic meu sofria aquesta tortura per part del seu marit, però ella va aconsseguir ser més forta que el seu agressor i va conseguir fullir d'allà, ara està casada i feliç. 4. Els dos són igual de dolents, però des del meu punt de vista consider que el psiquic és pitjor, les ferides en la pell es poden curar, però el fet de denigrar a una persona i fer-la sentir que no val res, ha de ser molt difícil de superar si es que es pot.

Que canten los niños 1. Defineix amb una frase el tema d'aquest poema. Els nins han de lluitar per poder ser lliures de les guerres.        2. Quin missatge vol transmetre. Hi ha molts de nins que pateixen molt perque els seus països estàn en guerra.        3. Fes-ne un resum Els nins han de "cantar" ( protestar o lluitar) per conseguir cambiar el món,  les guerres, la contaminació etc.

EXERCICIS: 1.      Digues a quina varietat corresponen les frases següents: A)      Aquesta vegada m’han fotut! Tot era culpa d’aquells... si els enganxo et juro que els parteixo la cara. VARIETAT GENERACIONAL B)      Hui, avui els pregue vingueu més d’horeta cap astí. V. ESTILÍSTICA C)      Veles e vents han mos desigs complir faent camins dubtosos per la mar: mestre i ponent contra d’ells veig armar; xaloc, llevant, los deuen subvenir, ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn. (Ausiàs March) V. HISTÒRICA D)      Ampic arribin els reixos farem regals per tothom. V. GEOGRÀFICA E)       Els antibiòtics, igual com passa a les persones, si se n’abusa o no es prescriuen correctament creen resistències i quan es necessiten per algun problema concret llabors no fan efecte i hem de recórrer

Ortografia EXERCICI OMPLI ELS BUITS AMB LES GRAFIES CORRESPONENTS. L’ESGLÉSIA BASILICAL DE MONTSERRAT EL PA ÀNIM NO PORTA RENT HO COMPRAREM EN AQUEST BAZAR UNA EXPOSICIÓ DE CALSES GÒTICS VOLS COSIR-ME LA CAMISA? ELS ANIMALS RISÒFAGS MENGEN ARRELS BESTIAR TRANSHUMANT S’HA ENFONSAT ESTREPITOSAMENT QUINA ÉS LA CAUSA DE LA RIQUESA? HAN TROBAT UN TRESSOR BIZANTÍ LA GASOLINA I LA BENZINA REPOSAVA SOTA UN SALsE LA INTRANsIGÈNCIA ÉS DOLENTA COM UNA METzINA EN UNA HORA S’HAN FET UNA DOTzENA DE TRANsACCIONS MANIFESTEM ADHEssIÓ A LA DEMANDA DE LA BAsÍLICA DEL BAzAR. S’HA AMAGAT EL CALzE A LA CAMIsA I HA COMENÇAT A COsIR. LA CRIsI DE LA DONzELLA LI HA ENFONssAT L’ÀNIM

Fa mal... FA MAL Fa mal, sí, molt de mal... Són escenes que no gosam ni mirar, el pitjor destí per a uns infants innocents, d'humil mirada perduda en els vents. Fa mal, sí, molt de mal... Un mal infinit que t'estreny el cor i et remou les entranyes. Un mal que no hem hagut de patir; només ells saben el que és viure així. Fa mal, sí, molt de mal... Veure innocències menudes sense alegria, sense ajuda, sense res. Només per haver nascut en un món mal repartit, en un món que no sent, en un món que dorm panxa plena i amb els ulls tancats al patiment aliè. Fa mal, sí, molt de mal... Refugiats que cerquen sobreviure entre lleons i feres terribles, entre la natura banyada d'una mar salvatge que engoleix sense intenció, però també sense contemplació. Fa mal, sí, molt de mal... ...i impotència. Antònia Lladonet COMENTARI DEL POEMA 1. Explica el significat del títol del poema i la relació que té amb el mateix. El títol del poema

Dossier tema 1      1. Cerca informació sobre la societat estamental i en fas un resum al teu blog, amb imatges. Una societat estamental és aquella que està organitzada per estaments. Cada estament es corresponía en un grup definit per un estil de vida. Els seus membres no podíen canviar de condició social. Jurídicament era desigual. Hi havia estaments privilegiats i no privilegiats.      2. Explica els següents conceptes amb les teves paraules:                    Monarquia absoluta: el rei comanava en tot                    Economia de subsistència: els pagesos tenien lo just per sobreviure                    Agricultura senyorial: Cultivaven el seu propi menjar      3. Qui eren els il·lustrats? Què pretenien? Cita'n els autors i les seves teories. Tot ho complementes amb imatges. Els il.lustrats erens uns pensadors del sXIIX que volien que la gent penses per ella mateixa i que els més privilegiats no lis menjesin el cap. Voltaire Montesquieu Adam

Música...    1. Penja la lletra de la teva cançó preferida, n'expliques la temàtica i per què t'agrada. En penges alguna imatge representativa i l'enllaç amb la cançó. Walking down 29th and park I saw you in another's arms Only a month we've been apart You look happier Saw you walk inside a bar He said something to make you laugh I saw that both your smiles Were twice as wide as ours Yeah, you look happier, you do Ain't nobody hurt you like I hurt you But ain't nobody love you like I do Promise that I will not take it personal, baby If you're moving on with someone new Because baby you look happier, you do My friends told me One day I'll feel it too And until then I'll smile to hide the truth But I know I was happier with you Sat in the corner of the room Everything's reminding me of you Nursing an empty bottle And telling myself you're happier Aren't you? Ain't nobody hurt you like I hu

Sèneca 1. Cerca informació sobre qui era Sèneca i escriu les coses més rellevants de la seva vida al teu blog amb imatges de la seva persona. 2. Llegeix aquestes catorze reflexions que va fer, les penges al teu blog amb una explicació breu (amb les teves paraules) davall de cada una. 3. Amb quina reflexió et sents més identificat? Explica el per què. 1. Sèneca era un filòsof romà, polític i dramaturg. Ell era una persona molt malalta, per cupa de l'asma,deia que l'únic que li impedia suicidarse era que el seu pare no podria superar la seva pèrdua. L'any 31 va tornanar a Roma on va ser anomenat questor. A l'any 41 va ser condemnat a mort, però finalment va ser exiliat a Còrsega. 2 1.  En primer lloc cal determinar què és el que desitgem; després, mirar d'esbrinar quins mitjans ens permetran d'arribar-hi amb més celeritat. Per a que alguna cosa ens surti bé ho hem de tenir tot ben preparat i sebre quines coses ens ajudaran. 2

La felicitat LLEGEIX AQUEST TEXT I CONTESTA LES PREGUNTES QUE TROBARÀS TOT SEGUIT: Em fa il·lusió fer aquestra entrada ja que parlarà sobre un terme perseguit per cada persona que habita aquest món i l'objectiu final del fet d'existir. A més, en parlaré de manera totalment subjectiva.                      Al llarg de les nostres vides anam perseguint aquest "fantasma" que anomenam  felicitat . Reb aquest nom, no en un sentit pejoratiu, sinó perquè ningú no se l'ha trobat mai de cara, perquè la seva presència només hi és per a alguns i perquè apareix i desapareix sense explicació.         Hi ha persones que malgasten les seves vides en una recerca constant i estèril de la felicitat com estat gairebé permanent, amb la il·lusió quimèrica que algun dia la trobaran. Però la felicitat és, normalment, una situació passatgera que desapareix a la mínima sense avisar. A més, moltes de vegades la felicitat és confosa amb l'eufòria, manifestació exager