CATALÀ SOCIALS

Mario Benedetti ¿Por qué el mundo soñado no es el mismo que este mundo de muerte a manos llenas? Mi pesadilla es siempre el optimismo: me duermo débil, sueño que soy fuerte, pero el futuro aguarda. Es un abismo. No me digan cuando me despierte.                                   Benedetti   Responde las siguientes preguntas sobre el mismo:              1. Número de estrofas y de versos. Tipo de rima.                  2. Explica lo que nos cuenta.                  3. Resume el contenido en una palabra.                  4. ¿Qué dirías, es un poema positivo o negativo? ¿Por qué?                  5. ¿Qué tema filosófico trata?                  6. Busca información sobre su autor.                  7. Opinión personal. 1. Te 4 estrofes i 6 versos. És de rima consonant. 2. Ens conta que el món dels somnis no és igual que el món real. 3. Tristesa 4. Negatiu, perque diu que vol morir. 5. Tracta sobre els seus

Assumptes diversos                            1. Cerca informació sobre qui eren els Cucorba. Afegeix imatges, la seva història i tota la informació que trobis.              2. Explica el que penses que hauries de fer, en el teu dia a dia escolar, per a millorar tant la teva actitud com el teu rendiment.                         3.  Explica què significa per a tu l'amistat, si consideres que tens bons amics i si tu et consideres un bon amic i per què. Quines qualitats ha de reunir la persona c onsiderada amiga per a tu? Afegeix imatges que simbolitzin el que és l'amistat per a tu. 1.  Cucorba  és un grup mallorqui  dedicat a l'animació i la  música infantils  ( cucorba  vol dir gallina cega, un joc infantil). Actuen vestits de  pallassos  i el seu repertori es basa en cançons populars d'arreu dels  Països Catalans  i amb temes de creació pròpia. S'estrenen discogràficament el  1985  amb l'àlbum  Com un pern de rifa  i d'aleshores e

Reflexions 1. Cerca informació sobre qui era Sigmund Freud i escriu les coses més rellevants de  la seva vida al teu blog amb imatges de la seva persona. 2. Llegeix aquestes catorze reflexions que va fer, les penges al teu blog amb una  explicació breu (amb les teves paraules) davall de cada una. 3. Amb quina reflexió et sents més identificat? Explica el per què. El neuròleg austríac Sigmund Freud, pare de la psicoanàlisi, va néixer a Freiberg (Moldàvia) el 6  de maig de 1856 i va morir el 23 de setembre de 1939 a Londres. El recordem llegint-ne 14 reflexions. (Extret de la revista catorze.cat) Foto: Luca Rossato 1.  Som amos del que callem i esclaus del que diem. 2.  No som mai tan vulnerables com quan estimem. 3.  He estat afortunat a la vida: res m’ha estat fàcil. 4.  Només l'experiència personal fa l’home més savi. 5.  Les emocions que no expresses mai moriran, han quedat enterrades vives i tornaran més endavant. 6.  Abans d’autodiagnosticar-t

La tardor                          1. Començam la tardor. Explica tot el que sàpigues sobre aquesta estació i  cerca i penja un poema que en parli.                       2. Comenta el poema Paraules del vent. Quin és el tema? De què parla?  Penja'l al teu blog amb el comentari i una imatge adient.                              1. La tardor és una de les estacions que més agraden, te paissatges preciosos d'arbres de fulla  caduca  desfullats, dies de plutja abundant i començen a baixar les temperatures.  PARAULES DEL VENT Paraules del vent ( Joana Raspall ) El vent em diu coses que jo no les sé explicar; coses dolces i boniques que fan de bon escoltar: com si cantessin els àngels amb arpes i violins; com si les flors hi vessessin el nèctar que duen dins; com si em gronxessin les ones sobre un mar meravellós dins d'una barca de somni on fóssim nosaltres dos... ...perquè sé que t

Ens estrenam LA LLIBERTAT (per Miri4, il·lustració de Maja Sereda) Ho tenia tot al seu abast: cada dia el seu menjar, l’aigua fresca i l’habitatge net, fins i tot un mirall  amb campaneta inclosa per si volia fer música. Però en Pere va voler donar-li alguna cosa més,  i li va obrir la porta de la gàbia. -“ Ara ets lliure!” – va dir L’ocellet va mirar a un costat i l’altre i va voler sortir, però portava tant de temps en aquella gàbia  que ja no se’n recordava de volar, es va cansar de seguida i a més a més per poc no se l’empassa  el gat de la veïna... Quin ensurt! El pobre ocellet va tornar a la seva gàbia i es va deixar acaronar  el cap. Preferia la seva vida de sempre, amb el menjar i el beure assegurat, abans que aquella  llibertat que podia ser tan perillosa.                              1. Un conte de nins per a fer reflexionar els adults. Resumeix el conte en quatre línies.                       2. Qui és el protagonista princip